Darrere els passos de Bosch Gimpera. Un projecte arqueològic global per recuperar el jaciment de la Gessera de Caseres (Terra Alta) / J. Diloli, J. Vilà, M. Prades, D. Bea, R. Ferré, L. Bricio, E. Guirao, I. Cots i H. Sardà



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2015-2016 (2018) , p. 11-30: il.
Bibliografia.

El jaciment arqueològic de La Gessera (Caseres, Terra Alta), fou descobert a inicis del segle XX per Juan Cabré Aguiló. Pocs anys després, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) es va interessar pel lloc, iniciant-s'hi uns treballs arqueològics de la mà de Pere Bosch Gimpera, qui posaria al descobert un petit assentament d'època protohistòrica, definit per l'arqueòleg barceloní com "un poblat ibèric format per un carrer, a banda i banda del qual hi ha les habitacions". Finalitzats els treballs d'excavació, el jaciment va quedar abandonat, que no en oblit, fins que el 2014, l'Ajuntament de Caseres va decidir recuperar-lo. El GRESEPIA es va fer càrrec de les tasques d'intervenció, excavant-lo de nou, consolidant-lo i adequant el seu entorn per tal de fer-lo entenedor als visitants.

Noves aportacions sobre el territori, el poblament i els models d'ocupació a la Terra Alta durant la protohistòria : una anàlisi estadística a través dels Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) / Marc Prades Painous
Prades Painous, Marc


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 27 (2017) , p. 9-39 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Poblament, espais de trànsit i mobilitat a la Terra Alta durant el primer mil·lenni ANE [Fitxer informàtic] / Marc Prades Painous ; [dirigida per: Jordi Diloli Fons, Josep Maria Palet Martínez]
Prades Painous, Marc


Tarragona : Universitat Rovira i Virgili, 2021
Dirigida per: Diloli Fons, Jordi; Palet Martínez, Josep Maria. Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art, 2021
1 recurs electrònic (269 p. : il.)

A través d'una metodologia de base arqueològica territorial i paisatgística, s'estudia la xarxa viària històrica a la zona de l'actual comarca de la Terra Alta (Tarragona) en contrast amb el poblament protohistòric de la regió. Durant el procés, s'analitza quins són els corredors naturals i camins tradicionals que es mantenen sobre espais de trànsit de possible origen antic i quina morfologia adopten. A partir dels resultats, proposem un seguit d'hipòtesis en les que s'identifiquen els possibles conductes translatius emprats per les comunitats humanes del primer mil·lenni ANE, les estratègies de desplaçament i l'impacte que l'accés a la mobilitat ha exercit envers els patrons d'assentament protohistòrics des d'una perspectiva diacrònica i integrant. En aquells espais on es poden diferenciar fenomens poblacionals i/o translatius pertinents a distints horitzons cronològics, a més, s'efectua una lectura històrica.